Un dia et despertes i se’t passa pel cap la idea de treballar pel teu compte, però de seguida penses en que no és el moment. Passen els anys i ,poc a poc, te n‘adones que no és una qüestió de temps, és una qüestió de confiança en tu mateix i de superar la por al fracàs.

El 2019, tot i que la meva ment traïdora em deia que potser encara no estava preparada, vaig decidir iniciar aquest nou projecte. Mai sabrem prou de res ni mai ho haurem vist tot. Així que sota aquesta premissa vaig deixar una bona feina i em vaig llançar a la piscina, amb la finalitat d’oferir els meus coneixements per a ajudar a altres negocis.

L’espera no havia estat en va; tots els anys previs van representar un aprenentatge, temps per formar-me millor, una font d’experiència i un allau de contactes. Sense això hauria estat molt més dur. La combinació era perfecta: un sector conegut amb ganes d’ensenyar-me i d’aprendre.
Vaig anar a parar al sector òptic per casualitat i des del primer moment em va captivar. Suposo que en tractar-se d’una branca sanitària on la missió és millorar la vida de les persones tenia un component emocional que no havia trobat en altres llocs de treball. Des d’aquell 2012 la meva vida ha estat envoltada d’ulleres, lents i òptics.

I com sóc jo? Doncs una vegada, en una classe del màster, deuria ser finals de 2008, estàvem realitzant un exercici on havíem de definir amb una sola paraula a un dels nostres companys. La persona que em va definir a mi, l’Eva, va utilitzar el mot VITAL. Em va marcar profundament, crec que mai m’havien dit res tan bonic. Des d’aquell moment vaig decidir posar en relleu la meva energia, el meu compromís i la meva tenacitat tan a la vida personal com dins l’entorn professional.

Compromesa, empàtica, treballadora nata i sense grans pretensions a la vida més que poder gaudir fent el que m’agrada i compartir-ho amb els meus, aquesta és la meva història.

Podeu consultar el meu recorregut professional i formatiu aquí